dimarts, 26 de maig del 2009

Propostes solidàries



i també: --------------------------------


El CEIROPA és un col·lectiu
d'entitats per la igualtat de drets dels barris de Rocafonda i el Palau. Amb l’objectiu de millorar el coneixement mutu i fer propostes entorn la convivència et convidem a parlar del passat, present i futur dels nostres barris.
Ens trobarem el dissabte dia 30 de maig a les 18:00 h. al Centre Cívic de Rocafonda, C/ Santiago Rusiñol, núm. 23.

L'impulsor a estat la FAVM i estem treballant des de principis d'aquest
curs. Actualment hi ha unes 10 entitats que d'una manera u altra participen
en les reunions, aquestes són : Associacions: Amistat, Planeta, Taghras,
Alouahda, S. Pau, Creu Roja, Forjadores de la vida, Ismac, CEIP Rocafonda,
L'AV Rocafonda i la FAVM.
A Cerdanyola ja funciona un altre el CEICE des de fa uns cinc anys.

4 ratlles sobre les Cinc Sènies


Les condicions climàtiques de la comarca han propiciat que l' agricultura del Maresme hagi tingut sempre una posició capdavantera en el territori català. El primer cadastre fet a Mataró és de l' any 1716 i ens dona dades suficients per afirmar que el cultiu més important que hi havia en aquella època era la vinya (i segurament en temps*). Joaquim Llovet en el seu llibre la ciutat de Mataró, detalla l' evolució dels diferents conreus.

La comparació entre els segles XVIII i XIX no és possible de fer, perquè l' any 1840 Mataró va permutar amb Argentona el veïnat de Traià, bàsicament format per bosc i algun vinyet, pel Plà d'en Boet, on hi havia regadius i grans superfícies de vinya. Al segle XIX la comarca destacava per la seva exportació de via a Amèrica. En aquella època els ceps cobrien 11.000 Ha, és a dir un 35% de tota la superfície de la comarca.

Sí que són comparables les dades del període 1851-1945. La vinya perd terreny i el regadiu triplica la seva extensió. Així durant la primera meitat del segle XX, es fa un intens treball d' aplanament de terres i d' obertura de pous de reg per tal d' augmentar la productivitat de la terra. Hi ha algunes dades importants en aquest procés evolutiu:


1854.- La plaga de l' oídium que afecta greument la vinya

1855.- La plaga de la fil.loxera

1876.- S' inicia l' exportació de patata a França.

1890.- es comença a sembrar la "Royal Kidney"

1891.- La glaçada històrica que afecta als arbres fruiters.



Durant els anys 60 el conreu de la patata entra en regressió per la presència d' altres mercats. És el moment també de la forta pressió urbanística que pateix la comarca. Les dades de la reducció de les zones agrícoles són prou significatives.

Cens agrari de 1972.- 8000 ha de conreu ( 5500 ha de regadiu / 2500 ha de secà)

Estudi (CEP) 1976.- 7504 ha de conrreu ( 6135 ha de regadiu / 1369 ha de secà)

Estudi (UO) 1979.- 4800 ha de conreu ( 3216 ha de regadiu / 1584 ha de secà)



El Pla d'urbanisme de 1996 allargava la ciutat construïda cap a ponent fins a la riera d'Argentona. A llevant la riera de sant Simó. Les dues rieres limiten la ciutat construïda. Després, el torrent dels Sumells, el torrent Forcat, la riera de Mata i el torrent de Vallgiró reguen l' espai de les Cinc Sènies.

El Camí del Mig s' anomena també camí de les Cinc Sènies, a partir de la situació de cinc finques en el propi territori, entre la riera de sant Simó i el torrent Forcat: Patalé / Pauleta / Camps / Roca.

dijous, 21 de maig del 2009

Cinc Sènies, Què en fem?

Ordre del pròxim dia

Mataró a 26 de Maig de 2009


Per la present convoco a la reunió ordinària de la Junta Directiva de l' Associació, que tindrà lloc el proper dimarts dia 26 de Maig , a les 21 hores de la nit a la Casa de la Palmera del carrer Gravina, 6- Interior. Es prega total assistència i puntualitat.

ORDRE DEL DIA :

1.- Lectura de l’ Acta anterior.

2.- Festa Infantil a l’ Associació.

3.- Precs i preguntes.




Us saluda attment.
EL PRESIDENT

dimarts, 12 de maig del 2009

Rafael Estrany -Un Civil a la Guerra-

Recuperar les històries que queden relegades pel corrent de les grans fites de la humanitat resulta una tasca ineludible per compendre el dia a dia, no per ser menors deixen de tenir la seva importància i valor com a béns preuats del nostre passat. Aquestes són algunes de les vivències que omplien els carrers de la ciutat de Mataró en temps no tant llunyans, que entre tots podem recuperar perquè les generacions futures i nosaltres mateixos tinguem a la memòria la vida de la ciutat en la que som i serem.

Com a primer estudi ens agradaria referir-nos a la figura de Rafael Estrany (1884-1958) a través dels records de la seva filla que relatava anys més tard la seva experiencia durant la Guerra Civil i en concret els primers dies de l’ Alzamiento (Rafael Estrany, editorial Ausa, Sabadell, 1997).

El 20 de Juliol de 1936, hi va haver a Mataró la crema de convents. L’ endemà, a la tarda, una multitud que crida es reuneix devant la plaça de Santa Maria. Uns homes entren a l’ edifici de la rectoria, al carrer de Sant Francesc d’ Asís, llençant diversos objectes que la gent malmet.

“alertat per la cridòria, el pare va sortir al balcó de casa. Va mirar les operacions de destrossa que es produïen davant els seus ulls amb un estat d’ esglai, sense entendre ben bé res. Truquen a la porta. Francesc Bas, un dibuixant professor de l’ Escola d’ Arts i Oficis que havia estat alumne d’ Estrany, anuncia, esverat, que a dins de Santa Maria hi ha destrucció. Estrany exclama: anem-hi.”

Ha sortit de casa seva amb l’ exalumne. El carrer és plè de gent exaltada i aviat veuen que ells dos no seran prou força per entrar a Santa Maria ni molt menys per controlar la situació. Truquen a portes del veïnat. Són, la majoria, portes que s’ obren per tancar-se tot seguit. Només tres persones decideixen seguir-los.
De totes maneres, l`equip que Estrany ha format troba en la plaça, plena de gent dos paletes de Mataró, que decideixen fer-li costat, dos milicians els barren el pas, dins uns dos-cents homes amunteguen bancs, esbotzen portes... decideix doncs dirigir-se a la seu de la CNT de la Riera on hi troba a Ramón Molist (amb certa autoritat) intentant de convencer-lo amb el següent argument:

“no es tracta de salvar els objectes de l’ església pel seu carácter religiós sinó perquè son obres d’ art i testimonis de la història comú dels mataronins, pensin com pensin.”

Estrany, a més a més, al.lega que amb les obres d’ art salvades es podria crear a Mataró el museu que la ciutat no té i que des de feia temps es reclamava. Molist en persona convençut, els acompanya fins a Santa Maria. Allí dóna ordres als milicians de l’ entrada que el deixin passar. En la fosca van veure uns homes que amb uns ganivets procedien a tallar les pintures de Viladomat. S’ hi van encarar, parlant en nom del comitè local de la CNT i apel.lant amb els mateixos arguments anomenats abans, sense perdre la calma i concients de les conceqüències que el gest podia dur. Els homes, convençuts o no, van deixar les armes i van girar cua. Procedint a enretirar algunes de les imatges més valuoses i de més fàcil extracció continuaren durant tota la tarda del 21 i tota la nit, ajudats fins hi tot per un milicià i traslladant-los a través del Fossar Xic i, a l’ endemà, es va resoldre portar-los a la casa Serra, al Carreró. Fet i fet, la iniciativa d’ aquest mataroní va servir per fer-nos arribar aquestes obres d’ art que potser d’ altre forma haurien desaparegut per sempre. En homenatge a la seva esmerçada tasca, glossem aquesta la seva petita gran història.

NOTA FINAL.- Per a qualsevol consulta o col.laboració en aquesta tasca de contrucció del coneixement passat, restem a la seva disposició.

NOTA DE PREMSA

NOTA DE PREMSA:

De l’ Associació de Veïns de Mataró- Centre a tots els mitjans de comunicació de la ciutat.-

Aquesta Associació de Veïns es fa ressò i recolça unanimement la justa reivindicació dels veïns de Baix a Mar (carrer Sant Felicià i rodalia), que observen amb preocupació i neguit des de fa temps, la ubicació d’ un transformador elèctric dintre d’ un magatzem que no reuneix les condicions mínimes de seguretat propietat de l’ empresa ENDESA. Demanem a aquesta empresa el seu trasllat i, per part dels responsables de l’ Ajuntament, regidors i alcalde, que facin tot el que sigui possible per a què aquest trasllat es realitzi.

Tots entenem que s’ està produint una situació de risc i inseguretat i, no cal dir-ho, la seguretat i qualitat de la vida dels ciutadans és prioritari davant de les despeses que pugui comportar.

Tots plegats esperem una resposta i una solució del problema.


L’ Associació de Veïns
MATARÓ-CENTRE

dimarts, 5 de maig del 2009

Agenda Cultural maig 2009




ENLLAÇ:

http://www.mataro.cat/portal/ca/Cultura/index.html

Ens conviden a...

Martí i la fàbrica de farina

lloc: la Sala d' exposicions de Can Palauet fins al 31 de Maig.



------------------------------------------------------

Emilia Torres: la força amagada

Lloc: Dissabte 9 de Maig, a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala D'actes de Can Palauet (Carrer d' en Palau,32)

La presentació de l' exposició vindrà a càrrec de Raquel Medina Vargas, historiadora de l' art i comissària de la mostra.

*L' exposició es podrà visitar fins al 28 de juny de 2009 al Museu de Mataró



---------------------------------------------------

Dissabte 9 de maig a les 20 h. a la Plaça Santa Maria, hi haurà l' actuació a càrrec de l' Agrupació Musical del Maresme, en motiu de la celebració de Dia d' Europa

---------------------------------------------------

L' exposició "Veus Interiors"

l' acte d' inauguració tindrà lloc el proper divendres 8 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, a Ca l' Arenes Centre d' Art del Museu de Mataró (c. d' Argentona, núm.64)

*L' exposició es podrà visitar fins al 5 de Juliol de 2009.

--------------------------------------------------

12 a edició de la "Nit de la Solidaritat" en el decurs de la qual el Sr. Chico Whitaker membre del Forum Social Mundial, impartirà la conferència "Com afectarà la crisi als països del Tercer Món".

A continuació hi haurà l' actuació del grup de joves II de l' Aula de Teatre de Mataró interpretant "La llengua muntanyesa" de Harold Printer.

*L' acte tindrà lloc el divendres 15 de Maig, a les 20h, al Foment Mataroní (carrer Nou, 11)

--------------------------------------------------->

Un incís de l' Estrany


Retorn dels pescadors
A Mataró quan es parla del Sr. Estrany, es parla de Rafael Estrany del que enguany es commemora el 50 aniversari de la seva mort. A més de ser un dels grans artistes que ha donat la ciutat va ser home cabdal en la conservació i recuperació del seu patrimoni , el pal de paller del que ara coneixem com a Museu de Mataró.
Els primers estudis artístics d’Estrany foren a l’escola d’Arts i Oficis de Mataró amb Josep Vinardell, els continuà a l’Acadèmia Baixas de Barcelona, on coneix Torres García i Ismael Smith. Va completar la seva formació a l’Acadèmia Julien de París i a Bèlgica, on coneix James Ensor, de qui rep profitoses ensenyances.Rafael Estrany, en la seva activitat artística, presentà més de 60 exposicions individuals, participà en col·lectives nacionals i internacionals a Mèxic, Panamà, París (Salon d´Automme), Roma i realitzà exposicions itinerants a museus de EUA, Roma, Berlín, Viena, Londres, Venècia, Madrid.Guardonat en nombroses exposicions nacionals de Madrid, així com també per la Reial acadèmia de Sant Jordi, per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i en certàmens internacionals a Mèxic i Panamà. El 1915 obtingué una beca de la Dirección General de Bellas Artes de l’Estat.Durant la guerra civil realitzà, juntament amb Francesc Bas i Fèlix Clariana, una ingent tasca de salvament del patrimoni artístic, amb un total de més d’onze mil objectes a Mataró i a 14 poblacions del Maresme. Acabada la guerra impulsà la creació del Museu Municipal de Mataró, inaugurat el 1942, i del que en fou el primer director. Realitzà una important tasca com a agent cultural. Víctima d’accident, morí a Barcelona el 1958. Ballmanetes
Rafael Estrany ha ocupat un lloc destacat dins la historia de l’art català sobretot pels seus aiguaforts. Pertanyia a la mateixa generacio de Pau Picasso, Pau Gargallo, Enric Casanovas, Manuel Ainaud i Marti Gimeno, uns artistes que configuren el que Francesc Fontbona ha denominat postmodernisme. Estrany assimila, des d’un principi, una tendencia expressionista que al llarg dels anys es desenvolupa d’una manera força personal. Nens a la platja de Mataró