dimarts, 26 de maig de 2009

4 ratlles sobre les Cinc Sènies


Les condicions climàtiques de la comarca han propiciat que l' agricultura del Maresme hagi tingut sempre una posició capdavantera en el territori català. El primer cadastre fet a Mataró és de l' any 1716 i ens dona dades suficients per afirmar que el cultiu més important que hi havia en aquella època era la vinya (i segurament en temps*). Joaquim Llovet en el seu llibre la ciutat de Mataró, detalla l' evolució dels diferents conreus.

La comparació entre els segles XVIII i XIX no és possible de fer, perquè l' any 1840 Mataró va permutar amb Argentona el veïnat de Traià, bàsicament format per bosc i algun vinyet, pel Plà d'en Boet, on hi havia regadius i grans superfícies de vinya. Al segle XIX la comarca destacava per la seva exportació de via a Amèrica. En aquella època els ceps cobrien 11.000 Ha, és a dir un 35% de tota la superfície de la comarca.

Sí que són comparables les dades del període 1851-1945. La vinya perd terreny i el regadiu triplica la seva extensió. Així durant la primera meitat del segle XX, es fa un intens treball d' aplanament de terres i d' obertura de pous de reg per tal d' augmentar la productivitat de la terra. Hi ha algunes dades importants en aquest procés evolutiu:


1854.- La plaga de l' oídium que afecta greument la vinya

1855.- La plaga de la fil.loxera

1876.- S' inicia l' exportació de patata a França.

1890.- es comença a sembrar la "Royal Kidney"

1891.- La glaçada històrica que afecta als arbres fruiters.



Durant els anys 60 el conreu de la patata entra en regressió per la presència d' altres mercats. És el moment també de la forta pressió urbanística que pateix la comarca. Les dades de la reducció de les zones agrícoles són prou significatives.

Cens agrari de 1972.- 8000 ha de conreu ( 5500 ha de regadiu / 2500 ha de secà)

Estudi (CEP) 1976.- 7504 ha de conrreu ( 6135 ha de regadiu / 1369 ha de secà)

Estudi (UO) 1979.- 4800 ha de conreu ( 3216 ha de regadiu / 1584 ha de secà)



El Pla d'urbanisme de 1996 allargava la ciutat construïda cap a ponent fins a la riera d'Argentona. A llevant la riera de sant Simó. Les dues rieres limiten la ciutat construïda. Després, el torrent dels Sumells, el torrent Forcat, la riera de Mata i el torrent de Vallgiró reguen l' espai de les Cinc Sènies.

El Camí del Mig s' anomena també camí de les Cinc Sènies, a partir de la situació de cinc finques en el propi territori, entre la riera de sant Simó i el torrent Forcat: Patalé / Pauleta / Camps / Roca.