dimarts, 30 de juny del 2009

FESTES DE SANT RAMON -- 2009 (27-30 Agost)


L' Associació de Veïns de Mataró-Centre veu amb satisfacció i alegria com, any rere any, els veïns d' aquest carrer s' ajunten, creen llaços de cordialitat i a través d' un grup d' organitzadors entusiastes, arriben a realitzar uns actes i festes que són també el nostre orgull.

No dubteu mai de la nostra col.laboració, benvolguts veïns. Sou vosaltres els que feu la festa, sou els autèntics protagonistes, però nosaltres la sentim com a nostra.

Ens agradaria que l' Ajuntament de la ciutat ho entengués de la mateixa manera, que s' involucrés amb els responsables que, sense ànim de lucre, buscant sempre el millor envers els demés veïns, s' esforcen per que tot sorti bé durant la festa del carrer, a vegades sense trobar unes subvencions o ajudes municipals suficientment adequades a l' inversió realitzada, al temps compromès i a la responsabilitat assumida.

Tampoc, a vegades, s' observa la valoració social correcte per part d' aquestes mateixes autoritats. Aquesta associació recorda les paraules de l' anterior alcalde no massa partidari de tantes festes de carrers i barris que es donaven. Entenia que eren les festes de "Les Santes" el veritable emblema i nucli central de les festes de la ciutat.

No li treurem la raó en això. Per altre banda s' hauria d' entendre que, independentment dels barris que no ens dona peu a comentar en aquest escrit, les festes de carrer de Mataró-Centre, com les de Sant Ramon, Sant Joan, Amàlia, Jaume Balmes, Bonaire i altres tenen una tradició enorme i consolidada de de fa molts anys; han creat un teixit social ferm i donen prestigi amb les bones formes i convivencia exemplars durant les mateixes a tota la ciutadania. Segueixen i seguiran fent història i tenen un prestigi guanyat justament que s' ha aconseguit gràcies d' una forma o altre a tots els veïns que les han fet possible.

Per acabar farem una menció especial a les persones que les organitzen que són molt valuoses pel seu alt grau de conciència social, a més d' estimular-los i mostrar atenció als seus esforços, s'els hauria de donar suport per a qualsevol acte que es realitzés per la seva experiència i dedicació. Les festes del seu carrer són una d' elles.

Finalment, una salutació a tothom; bones festes i una abraçada de solidaritat amb les costres idees i actes; que tot us vagi bé tal com us mereixeu!

FESTES DEL CARRER JAUME BALMES


NEVADA de 1962

AQUEST ANY A LA CASA DE LA PALMERA



Una festa que coordinem amb la il.lusió i participació dels veïns del carrer i rodalia, ara fa tot just 6 anys!

el 3 i 4 de Juliol, t' hi esperem!

Aquests dies es celebren les Festes del Barri de Rocafonda (5 al 12 de juliol)

Amics i amigues,

En el marc dels actes de la festa popular de Rocafonda, L’Esperança i Ciutat Jardí, us convidem a l’estrena de l’ Obra de teatre titulada “SOMNIS” del col·lectiu EPMA, que és farà el diumenge 5 de Juliol a les 7 de la tarda a la sala gran del Centre Cívic Rocafonda, c/Santiago Rossinyol, 23

Us hi esperem! Us ho passareu d’allò més bé!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La entrada és gratuïta, però si voleu col·laborar amb el “Quilo solidari a la festa de Rocafonda” , podeu portar un 1KG de llegums o 1 litre d’Oli per el banc d’aliments.

Comissió de festes

La FAVM ens hi convida


A l'acte de presentació del llibre de Xavier Amat, "Veus de Mataró, les lluites veïnals explicades pels seus protagonistes". La presentació es farà el dilluns dia 6 de juliol a les 19,30 h. a Les Esmandies, Casal de Barri, Rda. O'Donnell, 94.
Hi sou convidats/des!

Jesús Nieto

PD. us adjunto l'enllaç amb la web del llibre que està "penjat" a internet:

http://veusdemataro.wordpress.com/

dimarts, 16 de juny del 2009

Els veïns de Baix a Mar segueixen la reivindicació



NOTA INFORMATIVA

Col·laboració de tots els veïns:
Durant aquestes últimes setmanes, els veïns de "Baix a Mar" hem començat una campanya amb pancartes als balcons, recordant les reivindicacions que van ser presentades al PAM 2008 i en el Ple de l'Ajuntament, del dia 5 de febrer d'aquest any.

Agraïm la col·laboració de tots els veïns sense exclusió, en aquesta acció, i perquè ens segueixin donant suport a accions futures.

Els escrits que en el seu dia van ser registrats en el Consistori, i de la reunió personal mantinguda amb el Sr Alcalde i els regidors de Mobilitat, Manteniment, Obres i Pla Integral, amb la finalitat d’obtenir millores pel barri i dels serveis municipals, fins a la data no s’han manifestat a donar una resposta ni justificació, d’aquestes propostes ni de les actuacions que s’estan portant a terme, marginant les que s’han anat presentant a través de l'AAVV de Mataró-Centre .

La comissió, formada en el seu dia per defensar els drets, deures i obligacions del barri de "Baix a Mar", a la que estan tots convidats a participar, i que els agraïm la seva col·laboració i suport, va ser creient que aportar idees, suggeriments, coneixements, testimonis, dubtes o el que cadascú cregui convenient, és un valor ha afegir que potencia i justifica la creació d’aquesta comissió.

- LA RETIRADA DEL TRANSFORMADOR

Situat al pati interior del carrer Sant Antoni, 82, i entre diversos blocs d’habitatges, aquest transformador es va incendiar per última vegada, a l’agost de l’any 2007, i els bombers no el van poder localitzar fins que van obrir totes les portes dels locals que el precedeixen.

Les nostres protestes han anat directament a la Companyia ENDESA i al AJUNTAMENT.

Varen reparar el transformador, i lAjuntament es va comprometre que negociaria amb ENDESA per trobar una nova ubicació. Transcorregut un any sense solucions, es va formar la comissió entre els veïns, i es varen recollir signatures per presentar una denúncia escrita davant la Direcció de ENERGIA I MINES DE LA GENERALITAT.

Aquest organisme va procedir a realitzar una inspecció, durant el mes d’agost del 2008, detectant diverses anomalies com l’augment i canvi de potència del transformador, de 250 Kv. a 650 Kv, però curiosament fet amb el mateix cablejat que d’anterior. El pou de recollida d’oli era deficient, i aquest oli (PCB) pot produir emanacions d’origen cancerigen. Els ferros que surten de la caseta, poden ser conductors de descàrregues elèctriques perilloses.

A tot això, els tècnics de l'Ajuntament ens informen que el cost del trasllat, 130.000 €, “és molt costós” per les arques municipals i de moment no el mouran, perquè deixen que sigui Endesa qui vagi descarregant (desendollant) en funció de les seves necessitats.

Creiem endevinar que els pensaments de l'Ajuntament passen per "estar més d’acord amb ENDESA i NO AMB LA SEGURETAT DELS VEÏNS".

Entre aquests espais de temps de diàlegs i escrits, han passat gairebé dos anys i fins avui per avui, només s’han manifestat verbalment en un compromís formal, a partir de les intervencions fetes en els Plens Municipals del 5 de febrer i 11 de Juny d' enguany, i encara no han sabut oferir una solució al problema del transformador.

-UN CASALS PER A LA GENT GRAN AL CAFÈ DE MAR

No es disposa de cap Centre Cívic ni de Casal per a gent gran. La gent d’aquest entorn de "Baix a Mar" o Mataró-Centre, que vol anar algun casal públic pròxim, ha de recórrer a l’autobús per apropar-se.

Si és que hi ha algun que altre, són a nivell privat i no públic, com gaudeixen en altres barris de la ciutat.

Per això es vol reclamar el retorn a la ciutat i el seus entorns del "Cafè de Mar", que va pertànyer al seu dia a la "Unió de Cooperadors de Mataró" i que va ser espoliat després de la guerra.

- MAITANQUIS UNA ZONA VERDA I APARCAMENT SOTERRAT

El compromís adquirit pel nostre Ajuntament al seu dia, desallotjant fins a l’últim dels veïns dels habitatges de la zona Maitanquis, i fent pagar un cànon a les constructores les quals van repercutir en els preus dels habitatges, per contribuir amb els costos de construcció d’una Zona Verda i un Aparcament soterrat, que tot i ser un projecte aprovat no ha estat executat.

Tenim ja prou de contaminació acústica amb l’antiga Nacional-II, l'Aparcament de la Zona Blava i del carril lateral, com per oblidar-nos d’aquest compromís.

-EL FRONT MARÍTIM HO SOM TOTS

El front marítim segons ens mostra el Plànol Ajuntament de Mataró, va des de la Ronda Barceló fins la Ronda Cervantes. Espais on PUMSA té interessos en les parcel·les que es requalifican i corregeixen les altures, limitades a priori pel Pla Urbanístic, i obtenir d’aquesta manera el màxim de benefici en la transacció amb els promotors.

Per tant, hem defensat l’anul·lació del carril lateral, des d'Enric Granados fins Jaume Balmes, per recuperar la Nacional-II com a carrer de la ciutat. Abans, pertanyia al MOPU i des de fa un any que ja estan transferides les competències a la Generalitat, doncs aquesta ha estat una de les excuses que ens han donat per no acceptar les propostes.

El nostre carrer Sant Joan


El carrer Sant Joan celebra un any més una de les revetlles més completes. És també la festa del vial així que tots els veïns s’hi impliquen. «El sopar és multitudinari, les taules ocupen tota la llargada del carrer perquè tothom porta convidats», ha explicat una de les integrants de la Comissió de Festes, Mercè Vila. Enguany, a més, hi haurà sorpreses. «Hem volgut donar més protagonisme als follets, aquest cop els nens no faran només d’acompanyants de les bruixes», ha dit Vila. La foguera serà com sempre un dels moments més esperats. Just abans del ball, els assistents cremaran la barca que ha aportat un veí.

Al final, quan els músics marxen i les taules queden recollides, alguns veïns han agafat el costum de fer el Bany de Sant Joan: «Va començar espontàniament però cada any s’hi afegeix més gent, també veiem sortir el sol». El programa festiu al carrer Sant Joan continuarà, però, fins diumenge, molt marcat per les activitats infantils, l’humor i la música. (crònica del capgròs,2006)

Les celebracions poden començar el dia 22 amb l' encesa de llums per veure com ha quedat decorat el carrer acompanyat d' un sopar a la fresca i les havaneres. El mateix 23 a la tarda a l' alçada de la Capella de Sant Joan, fan la tradicional cercavila amb els gegants ,(el sol i la lluna) a 2/4 de 7 de la tarda, que van aparèixer per primera vegada durant les festes del Carrer Sant Joan l'any 2001, acompanyats de la comparsa de bruixes portadores de la flama del Canigó.

A 1/4 de 8 del vespre, arribada la flama, es passa de mà en mà fins que un pilar fet per la colla de Cap Grossos la diposita davant del Sant. El posterior sopar de revetlla omple el carrer de veïns, familiars i curiosos que no són malvinguts. A 1/4 d' once de la nit trobem la revolta dels follets que agafen la flama i la donen a les bruixes que inicien el seu ball a la llum de la lluna

"És nit d' amor i de sortilegis, de saltar fogueres, de torxes que caminen enceses, de sorolls i músiques festives, com les nostres, acompanyades pels Tabalers. És la nit, la lluna, de la gran festa de solstici, el sol honorat com a sant, sota l' admiració d' en Joan. Benvinguda nit... i fes-te intensa"

A mitja nit s' encen finalment la foguera en mig d' una catarsi col.lectiva, purificadora i emocional, disbauxa, gresca, màgia, misteri, eufòria, felicitat,... en definitiva una "nit especial". Bany i xocolatada.

El dia 24 continua encara, concurs de truites, pa i vi, amb premis a la més bona i original; pallassos pels menuts, xocolatada a 2/4 de 8, Missa de Sant Joan, traca final i fi de festa.

Aquesta cerimònia, encara que és molt recent a Mataró, ja arreplaga molta gent que després d'encendre la gran fogera, balla ritualment al voltant d'ella al costat de les bruixes i els gegants, tot celebrant la festa del solstici d'estiu : "A la mitja nit, a l'esplanada de Can Maitanquis, un munt monumantal de llenya espera ésser consumida pel foc. Les bruixes dansen i fan encanteris, mentre la flama del Canigó cala foc a la foguera, tothom s'acosta i llença la seva espelma per tal de que es compleixi el seu desig."

http://ca.netlog.com/go/explore/videos/videoid=348813 (la revetlla del 2008,vídeo)

Des de fa 14 anys

dilluns, 15 de juny del 2009

Camí del Nord


La pica del Canigó es troba a 2º 27’ 21” longitud est, línia imaginària que parteix Mataró en dos, passa per les Cinc Sènies (zona agrícola de Mataró) i trepitja la desembocadura de la Riera de Valldeix o Sant Simó a la Mediterrània.

A l’igual que naltres en la vida, aquesta ruta busca imperiosament el Nord.

I no només el Nord geogràfic, que el trobem esperant-nos a la pica del Canigó. També busca en el Nord aquella part de la nostra identitat que fou retallada més de tres segles fa amb el Tractat dels Pirineus. En aquesta ruta retrobem el Nord contínuament, unint el mar amb l’alta muntanya, coneixent la nostra terra pam a pam, la nostra història, els nostres costums i llegendes, gaudint de la natura, la gent i dels secrets o aspectes poc coneguts d’aquest país. Com a valor afegit I més enllà de les característiques pròpies de la ruta, el camí del Nord o del Canigó connecta amb un reguitzell de Grs I camins que permeten infinitat de recorreguts transversals per Catalunya.

Accidents geogràfics, naturals o provocats per la mà de l’home, com també diversos centres d’interés o necessitats més humanes com l’avituallament i pernoctació, fa que la ruta es desvii lleugerament i temporal d’aquesta línia imaginària, retrobant-la tot seguit. Els embassaments de Sau i Susqueda, domesticació per l’home del riu Ter, són els que provoquen el giravolt més significatiu en tota la travessa.

Mataró, inici de la ruta, ens permet amarar-nos d’aigua de la Mediterrània. Travessem el Maresme, el Vallès, La Selva, La Garrotxa, el Ripollès, el Vallespir i el Conflent, arribant al Canigó i Prada de Conflent poc més de nou dies després d’haver partit.

Ho fem per les planes, els rius, les muntanyes i les valls que identifiquen la nostra terra. Les varietats geològiques, de flora i fauna es fan presents a cada revolt del camí.De les humanes, malgrat que en regressió, afortunadament encara en queden.

Més que qualsevol altre indret, el Canigó és un dels signes d’identitat més clars i inequívocs dels països catalans. El paper que ha jugat històricament, des del punt de vista social, econòmic, polític, literari i llegendari i la influència que exerceix a la hora de configurar els vents i l’orografia de la nostra terra, l’han convertit en una de les poques muntanyes que uneix més que separa, que tothom se sent seva i alhora comparteix. És, en tots els aspectes, el Nord de la ruta.

Els camins que perfilen la ruta són sovint trossos d’història. L’activitat humana al llarg dels anys ha anat creant camins per trencar l’aillament de grans o petits nuclis habitats, els camins rals, la majoria d’ells avui pràcticament oblidats degut a la premura del temps i a les grans i ràpides (i molt rentables per uns pocs) vies de comunicació. La ruta però recupera aquests vells camins que acostaven els pobles, testimonis d’activitats i oficis desapareguts com els carboners, treballadors del bosc, talladors de pedra, minaires o homes de ferro i portadores, homes de gel, traginers, moliners, ferrers, guaridores, segadors, pastors i transhumants …

Camins que, a trossos o en la seva totalitat, molt a l’antiguitat, foren utilitzats per acostar-se a la fi del món conegut (Fisterra), rebatejat i apropiat posteriorment per l’església com a camí de Santiago.

Pels mateixos camins per on Bernat Tallaferro, immortalitzat per Jacint Verdaguer en el seu poema Canigó, menyspreat o ignorat per molts historiadors (a l’igual que els comtes de Cerdanya) en el paper de configurar la Catalunya de fa mil anys, i qui tenia sota les seves ordres al mateix comte de Barcelona, marcà i defensà la que avui s’anomena Catalunya originària.

Camins trepitjats per les successives ones migratòries, com les dels segles XVI I XVII, buscant una millor vida o l’única possible, de les quals no es valorava la tinença o no de papers sinó els valors que aportaven on es recullien I arrelaven.

Camins d’imperis, de bandolers, de bruixes i bruixots, follets i dones d’aigua, de llegendes, d’esperança, d’exili i de supervivència.

Fa poc més de seixanta anys aquests vells camins foren testimonis d’una frenètica activitat. Centenars de milers de lluitadors per la llibertat, en un hivern rigurós, confiaren en ells per seguir vivint i defensant el poc o molt que s’emportaven o els quedava.

Només pel coll de Malrem, entre Beget i La Menera, més de 5 000 exiliats creuaren a peu aquesta via entre finals del gener i començaments del febrer de 1939 per conservar la seva integritat. Molts altres, poc després, també ho feren per seguir lluitant o, simplement, per sobreviure.

El camí del Nord o del Canigó és la suma de tots aquests camins, molts d’ells recuperats gràcies a la configuració d’aquesta ruta. Només esperen que els tornem a descubrir i utilitzar, guardant-els-hi el lloc que es merèixen a la nostra vida i a la nostra història.

Marxaires Mataró-Canigó.


Amics del Camí del Nord

http://www.camidelnord.org/


Cada any milers de pobles d’arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d’un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.

L'origen de la Flama del Canigó

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Un ritus d'unió comunitària

Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.

Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui. A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera.

La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.

dimarts, 2 de juny del 2009

LA CASA NATAL DE PUIG i CADAFALCH


Senyor/a:


La casa natal de Puig i Cadafalch


En Jaume Aguilar i Vallès, veí de Mataró amb NIF 38775979A, com a President del Moviment Educatiu del Maresme, entitat situada a Les Esmandies, Rda. O’Donnell, 94 08302 de Mataró i els sotasignats


EXPOSEN:


Que Mataró té l’honor i l’orgull de ser la ciutat on va néixer l’insigne Josep Puig i Cadafalch, al Carreró núm. 39, en una casa de cós del S. XVIII, on hi van viure 6 o 7 generacions dels Puig. Aquesta casa en mans d’un propietari particular, corre el perill de ser enderrocada, el qual seria una pèrdua irreparable del patrimoni històric i cultural de Mataró. Fa pocs anys Mataró va perdre incomprensiblement la casa natal de Miquel Biada i Bunyol, propulsor del primer ferrocarril peninsular entre Barcelona i Mataró.

Josep Puig i Cadafalch, com saben molt bé, és un dels mataronins més il·lustres i una de les persones més importants de Catalunya en els camps de l’Arqueologia, l’arquitectura i la política del segle XX. I és enterrat al Cementiri dels Caputxins de Mataró per pròpia voluntat.

Arqueòleg, historiador de l’art medieval i restaurador d’ermites i esglésies romàniques: St. Miquel de Cuixà, St. Joan de les Abadesses i moltes d’altres. Empúries es salvaguardà gràcies a la seva intervenció. Fa poc, vam veure la magnífica escultura grega de L’Esculapi, al Museu de Mataró trobada gràcies a les seves investigacions.

Va ser un dels millors arquitectes del Modernisme. A Mataró tenim algunes de les seves obres, com la casa Coll i Regàs, La Beneficència, i ”El Rengle”, i a Argentona La seva casa d’estiueig i Can Garí del Cros. A Barcelona llueix la casa Ametller, la casa Macaya, la casa de les Punxes, Els 4 Gats, la fàbrica Casaramona on hi ha actualment “Caixa-Fòrum”. Aquest edifici va ser un referent per a la millora en les condicions de treball dels obrers.

Fou també un polític eminent: Diputat a les Corts de Madrid, President de la Mancomunitat de Catalunya i President de l’Institut d’Estudis Catalans.

Creà el Servei de Meteorologia, inicià la publicació de mapes geogràfics i geològics i propulsà la creació de biblioteques populars.

Aquesta brillant trajectòria fou internacionalment reconeguda al ésser anomenat doctor “Honoris Causa” per les Universitats de Friburg, París i Tolosa.

Però arribaren temps difícils i es va haver d’exiliar arran del Cop d’ Estat de Primo de Rivera i més tard durant la Guerra Civil, i al seu retorn se li prohibí l’exercici de la professió d’arquitecte.

Àmpliament reconegut el valor de la seva vida i obra, sempre a favor de la societat catalana, el progrés, i l’amor per l’art i el coneixement, creiem que aquest importantíssim personatge es mereix que es conservi i es rehabiliti la seva casa natal. La seva situació cèntrica a Mataró, fa que sigui del tot adient la seva integració dins la ruta cultural de la ciutat, ampliant així la ja existent Ruta Puig i Cadafalch, cosa que permetria que fos un espai visitable per tots els ciutadans, i especialment estudiants i turistes.

DEMANEM: que l’Ajuntament, com a màxim representant de la ciutat, prengui les mesures legals pertinents que té al seu abast a fi de denegar qualsevol petició d’enderroc a fi de conservar aquesta casa natal de l’il·lustre mataroní Josep Puig i Cadafalch. Que es conservi i es rehabiliti destinant-la a ”Centre d’Interpretació” de la seva persona i la seva obra tan lligada a la història de Catalunya i que tan honora a Mataró, la seva ciutat natal.


Mataró a ....... de juny del 2009


IL·LTRE. SR. ALCALDE PRESIDENT DE L’EXM. AJUNTAMENT DE MATARÓ

Es tracta d’una una campanya de diferents entitats de Mataró, entre elles la FAVM i l' A.V.Mataró- Centre per recuperar la casa natal d'en Puig i Cadafalch per la ciutat.