ELS GRALLERS DE MATARÓ

Els Cabots: Pep de Santa Inés, Josep Vila, Salvador Vives i Cabot, i Ramon Clos (ca. 1910)

L’existència de grallers originaris de la ciutat de Mataró es remunta cap a l’últim quart del segle XIX.

Aquesta afirmació podria semblar pretenciosa si tenim en compte que Mataró, i per extensió, el Maresme, no era una zona de tradició grallera en aquest període -que abarcaria aproximadament entre 1875 i 1915- conegut com “l’ edat d’or de la gralla”, període especialment intens a les comarques del camp de Tarragona on diverses i populars colles de grallers, i també alguns compositors i luthiers, van contribuir de manera decisiva a l’evolució, al desenvolupament i a la popularització d’aquest instrument.

Cabot va explicar a Amades que va veure i sentir gralles per primera vegada a Sant Vicenç de Llavaneres (actualment Sant Andreu), quan ell i el seu grup de flabiolaires havien estat contractats pel dia de Carnestoltes. A banda d’ells, els organitzadors de la festivitat també van llogar una colla de grallers de Roda de Barà. En Cabot, en sentir aquell grup, es va enamorar del so d’aquells instruments. Poc després, i amb l’ajuda de la colla de Roda de Barà, ell i el seu grup van començar a aprendre a tocar la gralla. Així van néixer Els Cabots.

En pocs anys, el grup aconseguí certa popularitat a la zona del Maresme, i diversos testimonis havíen assegurat que els músics tocaven amb molta destresa.

Paral·lelament al relat de Joan Amades, la troballa d’una fotografia del grup (la qual reproduïm a la capçalera d’aquest article) fa aproximadament una trentena d’anys per part del flabiolaire mataroní Rafel Mitjans, evidencia del tot l’existència d’aquesta formació mataronina. La fotografia, datada cap a voltants de 1910, i originàriament provinent de l’arxiu familiar dels hereus de Salvador Vives i Cabot, es conserva actualment a l’arxiu particular del músic i luthier vilanoví Xavier Orriols.

Tot i que la història ha demostrat que l’existència d’aquest grup de grallers de Mataró en aquella època fou un fenomen absolutament aïllat, i que l’actual moviment graller de la ciutat respon més aviat a una implantació forània que no pas a una recuperació de la tradició, hem cregut necessari fer memòria històrica i recordar a aquests pioners de la gralla a la nostra ciutat.

Bibliografia de referència:

AMADES, J.- ROMA, J.J.- SAMPER, B.: Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum VIII. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998, pp. 203-205.

AA.VV.: Nosaltres, els grallers. Escola de Grallers de Sitges, 1996, pp. 470-472.


i avui dia? visiteu http://grallats.wordpress.com/2008/12/ "Els Grallats"