dimarts, 28 d’octubre de 2008

Grafitis: TOLERÀNCIA O PERMISIVITAT?

No crec que als que lleigeixin aquestes paraules els resulti una sorpresa començar dient que la contaminació estètica, no només del barri del Centre de la ciutat, sino també de la resta de la ciutat és un fet.
Quasi totes les façanes i espais públics estan atapeïts de gargots acolorits, allà on hi ha una paret recent pintada o uns sòcols de totxanes o de pedra. A algú se li ha ocorregut anomenar-ho "art popular" sense comptar amb la majoria dels ciutadans que, en cap cas, s' aturen a gaudir-los, es més: desvien la mirada i cabotegen pesarosament front aquesta desmesura. Ells, nosaltres, segurament no diuen que sigui art ni que tingui un sentit de la bellesa suficient que mereixi la pena contemplar-los ni un sol minut. Però, independenment d' això, ningú ho ha demanat; ni les façanes públiques que els seus propietaris som nosaltres, ni els veïns, propietaris particulars, que, amb un encertat criteri, prefereixen tenir les façanes netes i pintades només d' un color. A la meva opinió, denoten bon gust.
Aquesta realitat - falta de respecte als propietaris, a aquesta contamionació estètica de mal gust, li podrien anomenar art? S' ha de ser tolerant? O es permisivitat el que envaeix els nostres ànims? Potser el dia que aquests nanos adolescents els doni per acolorir i fer gargots als cotxes estacionasts a les voreres- alguns del quals siguin propietat dels pares dels nois- es comprengui que aquesta tolerància permisiva és una errada, un acte incívic ( com així està definit en la normativa municipal), i actuem tots plegats: autoritats, educadors i famílies.


Vicente Casasús Granada