Amb aquest primer manifest
del 28 de juliol de 2012 neix la Plataforma „Pel Dret a la Salut. per lluitar contra totes les ofensives que està
patint el Sistema Nacional de Salut i el seu caràcter universal, públic i
equitatiu, a nivell estatal i català.
Aquest manifest se centra en
la lluita contra el Reial Decret Llei del 20 d'abril del 2012, que el Govern de
l’estat va aprovar sense cap debat al Parlament. Un Reial Decret Llei que
pretén acabar amb la universalitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). El
títol “per garantir la sostenibilitat del SNS i millorar la qualitat i la
seguretat de les prestacions” anuncia tot el contrari del seu contingut. A la
pràctica, aquest Decret refusa un SNS basat en el dret a l’atenció sanitària
universal, equitativa i de qualitat, per a totes les persones, a favor de la
promoció d’un sistema de salut que estimula a privatització de l’atenció a la
salut i afavoreix l’augment de les desigualtats socials, segons l’estatus
migratori, l’edat, la classe social, el lloc de residència o el gènere de les
persones.
Les mesures del Reial Decret
de 2012 amb major impacte sobre l’actual SNS i la salut de les persones són:
1.- Suprimeix el dret a la
salut com a dret universal i individual de les persones. Vincula el dret a
l’atenció sanitària a l’assegurament de la persona (cotització social), en
contraposició amb els estaments de La Constitució espanyola de 1978 i la Llei
General de Sanitat de 1986, que vinculen el dret al fet de residir a qualsevol
territori de l’estat espanyol.
Exclou el dret a l’atenció
sanitària integral a les persones immigrades indocumentades, els joves majors
de 26 anys que no han entrat en el sistema de la Seguretat Social (SS), les
persones que treballen en l’economia informal o han treballat en països sense
acords de SS, o les dones que s’han dedicat a les tasques domèstiques sense
remuneració al llarg de la vida.
2.- Elimina l’equitat en les
prestacions sanitàries i en l’accés als serveis i tractaments de salut. Pretén fragmentar
l'assistència sanitària segons tres tipus diferents de prestacions: “bàsiques
comunes”, “complementàries” (mitjançant copagaments) i “suplementàries”
(diferents segons la comunitat autònoma).
Introdueix barreres
econòmiques en l'accés als tractaments de salut: imposa el repagament per
medicaments als pensionistes, incrementa el repagament per part dels
treballadors actius i introdueix el pagament dels trasllats no urgents en
ambulància, de l’alimentació artificial, entre d’altres. Pretén eliminar el
dret de les dones a l’avortament, conquerit després de molts anys de lluita.
Així, l’atenció sanitària
rebuda dependrà de la capacitat per pagar i, per tant, deixarà de ser igual per
a totes les persones. És a dir, s’incrementaran les diferències injustes en l’accés
a la sanitat i, per tant, les desigualtats en salut entre les persones amb o
sense malalties o en situacions socials i econòmiques més o menys desfavorides.
4.- Redueix l’eficiència de
les mesures preventives i de control de la salut pública promogudes pel SNS. La
privació del dret a la salut sobre determinats col·lectius de la societat i la
promoció d’un model d’atenció no orientat cap a l’atenció primària tindrà un
impacte sobre el conjunt de la societat: col·lapsarà els serveis d'urgències,
obstaculitzarà la prevenció de determinades malalties, farà minvar la qualitat
global del sistema de salut i perjudicarà greument els professionals de salut
en l’efectivitat de la seva funció.
5.- No contribueix a la
sostenibilitat del SNS. Deteriora la qualitat de la salut de les persones i la
sanitat pública, promou el recurs de les famílies a la sanitat privada i n’augmenta
l’endeutament. A més, ben al contrari de produir estalvis, és previsible que
motivi més ineficiències: els sistemes de salut universals són reconegudament
més eficients que els basats en l’assegurament. Les entitats privades
proveïdores de serveis sanitaris són més cares que les públiques i els sistemes
que atorguen més pes als hospitals que a l’atenció primària són més cars, menys
arrelats a la comunitat i més deshumanitzats. Les mesures previstes en el
Decret constitueixen una vulneració flagrant i inacceptable de l'ordenament
jurídic bàsic espanyol i atempten contra el dret a l’atenció a la salut. A més,
deterioren les condicions de vida i de treball dels i les professionals de la
salut i els plantegen greus conflictes ètics relatius a l’exclusió de certs col·lectius
de l’atenció sanitària.
6.- No afronta les actuals
ineficiències del sistema de salut. No preveu mesures destinades a corregir ineficiències,
ni desigualtats en l’accés als serveis sanitaris i en la qualitat de l’assistència.
No limita la despesa en medicaments i altres tecnologies que sovint poden ser
substituïts per alternatives de menys cost. Manté el poder i la influència dels
valors de mercat (per exemple, de la indústria farmacèutica) en l’atenció sanitària
i no aborda la problemàtica dels conflictes d’interessos de polítics, gestors i
professionals, en relació a la indústria farmacèutica i de tecnologia mèdica i
altres interessos de mercat.
7.- Potencia el
deteriorament del Sistema de Salut a Catalunya. L’impacte de les mesures
adoptades através d’aquest Decret sobre el SNS i la salut de les persones es
potencien amb les ja aprovades per l’actual Govern de la Generalitat de
Catalunya: la disminució de la despesa pública en salut, i el conseqüent
tancament de llits, centres i serveis de salut; l’increment de la
subcontractació de gestió privada o la recent introducció del co-repagament de l’euro
per medicament.
Aquesta darrera mesura interacciona
directament amb els efectes del Decret sobre l’equitat i accés als tractaments
(punt 2), atès que augmenta el preu que una persona resident a Catalunya haurà
de pagar de més per a poder accedir als medicaments indicats pels professionals
de salut, essent de nou les persones de menor nivell d’ingressos i els malalts
crònics els col·lectius més vulnerables. Es tracta, per tant, d’una taxa
injusta sobre l’estat de salut de les persones. Els serveis i tractaments per
la vida i la salut de les persones no es poden imposar amb taxes i més,
quan aquestes taxes no justifiquen el gravatge per cap servei, o bé aquest
servei no està explícitament identificat i quantificat. I encara menys quan hi
ha una doble imposició, sestà vulnerant la Llei general tributària, la Llei de
taxes i preus públics de la Generalitat i la LOFCA i manca un reglament específic
per aplicar-la, convertint els farmacèutics en recaptadors, enlloc de l’administració
pública
Fem una crida a la població,
els agents socials, els moviments de base i els representants polítics a rebutjar
i a combatre activament el cop d’estat espanyol i català als nostres drets.
Cal que ens mobilitzem de
forma organitzada i recolzem les actuals iniciatives ciutadanes en DEFENSA del
Dret a la Salut i del caràcter universal, equitatiu i públic del SNS i en
CONTRA de la privatització, de les retallades en la despesa pública en salut;
de la limitació d’accés a les prestacions, serveis i tractament de salut segons
l’estatus migratori, els ingressos econòmics, el gènere, la classe social o l’estat
de salut; i dels co-repagaments estatals i catalans, promoguts pels actuals
governs espanyol i català, per tal de dificultar la seva posada en pràctica i
exigir la seva retirada.
juliol 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada