Recuperar les històries que queden relegades pel corrent de les grans fites de la humanitat resulta una tasca ineludible per compendre el dia a dia, no per ser menors deixen de tenir la seva importància i valor com a béns preuats del nostre passat. Aquestes són algunes de les vivències que omplien els carrers de la ciutat de Mataró en temps no tant llunyans, que entre tots podem recuperar perquè les generacions futures i nosaltres mateixos tinguem a la memòria la vida de la ciutat en la que som i serem.Com a primer estudi ens agradaria referir-nos a la figura de Rafael Estrany (1884-1958) a través dels records de la seva filla que relatava anys més tard la seva experiencia durant la Guerra Civil i en concret els primers dies de l’ Alzamiento (Rafael Estrany, editorial Ausa, Sabadell, 1997).
El 20 de Juliol de 1936, hi va haver a Mataró la crema de convents. L’ endemà, a la tarda, una multitud que crida es reuneix devant la plaça de Santa Maria. Uns homes entren a l’ edifici de la rectoria, al carrer de Sant Francesc d’ Asís, llençant diversos objectes que la gent malmet.
“alertat per la cridòria, el pare va sortir al balcó de casa. Va mirar les operacions de destrossa que es produïen davant els seus ulls amb un estat d’ esglai, sense entendre ben bé res. Truquen a la porta. Francesc Bas, un dibuixant professor de l’ Escola d’ Arts i Oficis que havia estat alumne d’ Estrany, anuncia, esverat, que a dins de Santa Maria hi ha destrucció. Estrany exclama: anem-hi.”
Ha sortit de casa seva amb l’ exalumne. El carrer és plè de gent exaltada i aviat veuen que ells dos no seran prou força per entrar a Santa Maria ni molt menys per controlar la situació. Truquen a portes del veïnat. Són, la majoria, portes que s’ obren per tancar-se tot seguit. Només tres persones decideixen seguir-los.
De totes maneres, l`equip que Estrany ha format troba en la plaça, plena de gent dos paletes de Mataró, que decideixen fer-li costat, dos milicians els barren el pas, dins uns dos-cents homes amunteguen bancs, esbotzen portes... decideix doncs dirigir-se a la seu de la CNT de la Riera on hi troba a Ramón Molist (amb certa autoritat) intentant de convencer-lo amb el següent argument:
“no es tracta de salvar els objectes de l’ església pel seu carácter religiós sinó perquè son obres d’ art i testimonis de la història comú dels mataronins, pensin com pensin.”
Estrany, a més a més, al.lega que amb les obres d’ art salvades es podria crear a Mataró el museu que la ciutat no té i que des de feia temps es reclamava. Molist en persona convençut, els acompanya fins a Santa Maria. Allí dóna ordres als milicians de l’ entrada que el deixin passar. En la fosca van veure uns homes que amb uns ganivets procedien a tallar les pintures de Viladomat. S’ hi van encarar, parlant en nom del comitè local de la CNT i apel.lant amb els mateixos arguments anomenats abans, sense perdre la calma i concients de les conceqüències que el gest podia dur. Els homes, convençuts o no, van deixar les armes i van girar cua. Procedint a enretirar algunes de les imatges més valuoses i de més fàcil extracció continuaren durant tota la tarda del 21 i tota la nit, ajudats fins hi tot per un milicià i traslladant-los a través del Fossar Xic i, a l’ endemà, es va resoldre portar-los a la casa Serra, al Carreró. Fet i fet, la iniciativa d’ aquest mataroní va servir per fer-nos arribar aquestes obres d’ art que potser d’ altre forma haurien desaparegut per sempre. En homenatge a la seva esmerçada tasca, glossem aquesta la seva petita gran història.
NOTA FINAL.- Per a qualsevol consulta o col.laboració en aquesta tasca de contrucció del coneixement passat, restem a la seva disposició.
