Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s’exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
La tradició dels serra-cames populars és relativament recent. Fins aleshores no hi havia cap celebració festiva tradicional relacionada amb la Quaresma que tingués lloc a l’espai públic. El temps quaresmal era, i encara és, un temps de recolliment a la llar, de dejunis i abstinències. Hom compta els dies que queden perquè acabi aquest temps, i perquè arribi la Primavera, amb un calendari casolà que es penja a les parets de les cases. El salt de l’esfera privada a la pública, de l’àmbit familiar al comunitari, data de finals del segle XX i té un nom de ciutat: Mataró.
La primera notícia que es té d’una celebració d’aquest tipus és la de Mataró. La idea va néixer l’any 1979, al mateix moment de la creació d’en Pellofa, nom amb què es coneix el Rei Carnestoltes mataroní. Aquell primer any, després de l’Enterrament del Carnestoltes organitzat pel Nou Gremi de la Carnestoltada, un grup de gent va repartir entre els assistents una imatge de la Vella Quaresma extreta del Costumari Català de Joan Amades perquè la gent la tingués a casa. L’any següent, el 1980, aquesta fotocòpia ja es va convertir en una imatge gran, feta de fusta per un artista de Mataró. Des d’aleshores i de forma ininterrompuda, la festa ja adopta el model actual: l’entronització d’una gran imatge de fusta a la Plaça de la Peixateria i la serra d’una pota cada setmana. La festa agafa embranzida i es consolida l’any 1986, que l’organització dels actes passa a ser responsabilitat d’una entitat: la Confraria de les Set Setmanes.
En l’actualitat, tots els actes d’aquesta celebració els organitza la Confraria de les Set Setmanes, que cada any encarrega el disseny de la Vella Quaresma a un artista de la ciutat diferent. Els artistes reinterpreten la forma i les cames de la Vella a la seva manera, de tal forma que la imatge de la Quaresma és cada any diferent, segons la interpretació que en fa l’artista.
La seqüència de la festa comença el mateix Dimecres de Cendra, quan, una vegada acabat l’Enterrament d’en Pellofa, que escenifica la fi de les festes de Carnaval, es presenta en societat la imatge de la Vella Quaresma de l’any en curs.
Tot seguit es fa la seva entronització. La imatge de fusta és acompanyada en comitiva i amb música de banda per diferents carrers de Mataró fins a la Plaça de la Peixateria. Arribats allà, la imatge és penjada en un dels edificis d’aquesta plaça (el que era abans la Peixateria de Mataró). Penjada així, a la vista de tothom, la imatge de la Vella Quaresma recupera la seva funció original: la de ser un calendari de calendari popular per saber els dies que queden perquè la Quaresma acabi i la Primavera arribi. Per celebrar la coronació es llancen diversos coets voladors i s’encenen altres elements pirotècnics i es reparteix vi calent i bunyols de bacallà entre els assistents.
A partir d’aleshores, cada diumenge, des del primer diumenge de Quaresma fins al darrer, molts mataronins i mataronines es concentren a la Plaça de la Peixateria per serrar una de les potes de la imatge de la Vella Quaresma. Allà, a la una en punt del migdia, dos persones pujades a una escala amputen amb una serra una de les potes. Aquestes dues persones executen un petit joc amb els assistents. En primer lloc els demanen que cantin la tonada tradicional de la festa: «Serra la vella, un plat d’escudella, serra la velló, un plat d’escudelló». Aleshores algú demana “Que ja està?” i els dos voluntaris responen amb un rodolí del tipus “No mestressa, porteu pa que la serra no vol serrar”. El rodolí s’improvitza en funció de les menges que la gent porta de casa seva (fuet, maduixes, vi, etc). Una vegada s’aconsegueix talla la cama, es llancen tres coets voladors i s’acaba l’acte.
La Confraria de les Set Setmanes també s’encarrega d’imprimir i repartir unes fotocòpies amb la imatge de la vella Quaresma de l’any en curs, segons la versió de l’artista escollit, que inclou també el programa amb dels dies que es tallaran les cames. Aquestes fotocòpies es reparteixen per les escoles i també el dia que es penja la Vella a la Plaça Peixateries com cada vegada que se li talla un peu.
Font: Manel Carrera (festes.org)
